Una innocent i bonica controvèrsia

 

Plantes públiques originals (A)

Fem fil amb el dia anterior tot agafant la proposta d’un veí de posar-hi més flors al lloc. Portem dues margarides amb els seus tests, cadascú tria el lloc i busquem uns noms que alhora serveixin per a què la gent hi pugui fer vincle amb la planta i per a què a partir d’elles es pugui generar una sèrie amb aportacions d’altres veïns/es: pensem en Adam i Eva, però no volem connotacions catòliques, de manera que acaben anomenant-se PEP i PEPA. … Curiosament, en Constantino arriba i li proposem que els hi triï el lloc, i acordem que es podria proposar habilitar més zones per a plantes i flors on els veïns/es hi puguem plantar.

Ens plantem. Relacions entre plantes públiques i plantes privades (A)

El fet de portar una planta privada a l’espai públic pot generar controvèrsia: un cos que es planta genera confusió, i potser incomoditat, en un espai pensat per al moviment constant, encara que sigui una innocent i bonica margarida. En el nostre cas és menys convuls en tant que

Anuncis

Cadires públiques, cadires privades

 

 

Qui pensa cadires, pensa relacions? (A)

Explorem les places i cantonades adjacents. Cada lloc presenta tipus de cadires i bancs diferents i amb distribucions també diferents. En quins cossos estaria pensant el/la dissenyador/a? En quines relacions estaria pensant l’urbanista?

Quan allò privat es fa un lloc a allò públic (A)

Plou. Cadires mullades. Algú seu a un esglaó d’un comerç. Col·loquem les nostres cadires a sota balcons perquè qui vulgui pugui seure-hi sense mullar-se. Ningú hi seurà, tret d’algunes de nosaltres. Una parella de gent gran hi passa; l’home ofereix a la dona de seure-hi, però ella no vol. No obstant, força vianants semblen adonar-se’n de

Flors, cossos i re(unions)

 

Art efímer. Joc efímer? (A)

La instal·lació del cargol ha desaparegut completament; ni rastre de les plomes, ni les flors, ni la pinya… No obstant, els cargols de ferro no se’ls endú el vent … Misteri … S’acaba el joc? … O comença ara?

“A todo el mundo le gustan las flores” (A)

Parlem una bona estona amb en Constantino, un dels veïns de la plaça. Ens explica què van suposar les obres interminables per a ell i com els nens que juguen a pilota li fan malbé la porta. L’ús de l’espai públic realment comporta la consideració de l’altre, especialment quan allò públic frega pell amb pell amb allò privat. En qualsevol cas, ell posaria més natura, més vegetació a la plaça, no tant formigó… unes flors, potser.

Bodas, bautizos y reuniones (A)

Hi ha més moviment del normal avui a l’Ajuntament: una boda; diminuta, 5 persones, fent justícia a les dimensions del poble; però 5 persones que l’omplen d’alegria i que ens

Dels efectes de la presència

 

Res més a fer que escoltar (A)

Em sento amb un nivell energètic baix i ennuvolat, de manera que proposo quedar-me en un mateix lloc tota l’estona i ‘simplement’ escoltar. Decidim materialitzar aquest espai-per-a-l’escolta tot portant un parell de cadires a mode d’espais-buits ‘pel que pugui passar’, o millor, perquè hi puguin passar. Facilitem això disposant cadires més còmodes i portant coixins i mantes. … Efectivament, hi passen coses, tres persones s’han assegut al nostre costat i hem parlat força estona amb dues d’elles.

Afegir cadires garanteix la creació d’espais de reunió? (R)

La primera fase d’aquest projecte és la d’observació de l’espai i d’allò que (hi) passa. Avui decidim incloure-hi dues cadires únicament, més còmodes que les de plàstic que

Donar espai al joc dels infants

 

 

Donar espai al joc dels infants (A)

Molt de fred i poques ànimes. La festivitat local a Girona ens ha regalat la presència del fill gran de l’Anna que d’altra manera seria a l’escola. El nen, sense pràcticament baixar del patinet, buscava el dibuix del cargol de la setmana passada. “La pluja l’ha esborrat.” Després del seu passeig amb la mare i la germana hi torna amb un cargol a la mà; aquest de ferro. Me’l mostra com un trofeu. “Què maco! M’agrada molt!”, li comento. Abans de marxar me’l regala i jo li proposo de trobar-li un lloc en aquest espai. Després, a la tarda, podrà tornar i veure el hem trobat nosaltres. … El nen buscava un cargol i ha trobat un espai de joc (i potser quelcom més).

El plaer de “decorar” (M)

Avui arribo una hora tard, porto un termo de té calent, galetes, fa fred. L’A m’explica que l’Anna i el seu fill han estat una estona a la plaça, el nen ha trobat un cargol de ferro i l’A li ha proposat de col·locar-lo a algun lloc de l’espai, ha triat una de les

“¿Vais a arreglar la calle?”

 

 

“¿Vais a arreglar la calle?” (A)

Varias personas, algunas ya conocidas como Juan, indagan sobre lo que hacemos, lo cual es una oportunidad para el diálogo, el intercambio de opiniones, para la relación, en definitiva. Curiosamente, medir relaciones resulta en tejer relaciones. Me pregunto cuántas maneras hay de “arreglar la calle”; ¿qué podemos hacer desde nuestra mirada creadora?

Medir Relaciones (S)

Me había propuesto medir con mucho empeño y rigor el espacio entre los árboles de cada esquina.  Apuntaba los números pensando que podría llegar a concluir alguna relación por el cual los árboles estuvieran allí. Comencé a darme cuenta que no había ninguna relación numérica entre ellos y tampoco con el contexto espacial de la acera. Por un momento me sentí viviendo un plano de un diseñador o de un urbanista, sumergida en pensamientos internos de

Espai viscut i espai per viure

De “can tothom” a un parking: la desocialització d’un espai (A)

La setmana passada vam parlar un bona estona amb la Maria Gràcia, l’alcaldessa, que es va mostrar interessada i disposada a col·laborar en la mesura del possible: ens va regalar una revista i el llibre Ultramort. Imatges i Records on surten imatges del poble fa més de 50 anys, entre les quals, la nostra plaça; ens va facilitar una còpia dels plànols de la nova reforma de la plaça i el telèfon de l’arquitecte; a més, ens va explicar una mica el que era la vida abans en aquest indret: allò era “can tothom”, nens i nenes hi anaven a jugar a tota mena de jocs, la barberia d’en Doma aplegava els homes en diumenge, era un lloc de trobada i esbarjo. L’Ajuntament, junt amb una escola a sota, es va fer als anys 70. Per a tal fi, es van vendre diversos espais públics del poble, entre els quals un terreny adjacent, on és ara una casa. Des de les obres “es va convertir en un carrer”, tot i que va rebre el nom de Plaça de la Constitució en referència a la del 78. Val a dir que